Les propostes del Pirineu català tenen un pes especial en la programació amb la voluntat de dinamitzar els projectes musicals de casa nostra. no obstant, el ventall va molt més enllà del Pirineu i s'obre cap a altres zones muntanyoses d'Europa.
La música d'arrel és un altre dels punts importants de cadascun dels grups que hi participen, ja sigui des d'un punt de vista més tradicional o més innovador. El públic que passi pel trama trobarà diversitat en les propostes, des de les més festives i populars a les més arriscades i experimentals.
Amb el denominador comú de tenir unes arrels lligades als seus territoris, trama neix amb l'esperit de dinamitzar i servir d'aparador per als músics pirinencs, i alhora un lloc on conèixer, intercanviar idees i inquietuds i teixir una trama amb la resta de participants.
Creiem fermament que la música d'arrel tradicional és un patrimoni cultural importantíssim que el pirineu fa anys que va redescobrint i que té un gran potencial per projectar-nos al món.
Trama és possible gràcies al patrocini de l'Ajuntament de Bellver de Cerdanya, l'Institut d'Estudis Ilerdencs, la Diputació de Lleida, l' OSIC i l'IDAPA.
L’origen de TRAMA
Atès que l’actuació es situa a Bellver, poble de la Cerdanya i dintre de Catalunya començarem per parlar de Catalunya.
Catalunya com a país pateix un desequilibri demogràfic molt acusat.
Els municipis de Catalunya presenten grans desigualtats pel que fa a l'extensió: n'hi ha de molt extensos, amb més de 200km2, i d'altres que només tenen 1 o 2km2. D'altra banda, el problema real és el desequilibri demogràfic: més del 85% dels municipis no arriben als 5.000 habitants, mentre que un 6% concentren tres quartes parts de la població catalana
La gran concentració de població que es dóna al voltant de Barcelona i la seva àrea metropolitana fa que Catalunya pateixi un desequilibri demogràfic molt important, tractant-se d’un país que assimilant-lo a un cos, disposa d’un gran cap, però amb un cos molt desproporcionat demogràficament parlant.
Aquest desequilibri ve provocat entre altres per la manca de serveis, d’activitats, d’infraestructures que es dóna al llarg del territori i aquest fenomen va accentuant-se de forma accelerada amb una major despoblació del món rural, i per tant en lloc de corregir la situació, es va empitjorant.
Cal mantenir un equilibri, cal compaginar l’urbe amb el camp. Cal compaginar la plana amb la muntanya, cal equilibrar les grans ciutats amb els petits pobles.
I aquest equilibri només es pot aconseguir dotant a les comarques més deprimides de les infraestructures, de les activitats i dels serveis necessaris.
Un dels aspectes importants en aquest sentit és la vessant cultural.
Per aquest motiu considerem indispensable, que a contrades tant llunyanes com la Cerdanya, els Pallars, l’Alta Ribagorça o altres, es desenvolupin activitats culturals de primer ordre.
No qualsevol activitat, sinó aquelles mes vinculades amb el territori., aquelles que realment serveixin per unir la gent de ciutat amb la gent de muntanya, aquelles que suposin una reivindicació de la cultura de muntanya, tant rica i tant diferent al mateix temps.
Creiem que ha arribat l’hora de fer una manifestació cultural que constitueixi un reflex de la cultura popular de muntanya.
I que millor que la música?
Són nombrosos els festivals que es presenten a nivell nacional i internacional (per exemple el d’Arsèguel,el de Guils de Cerdanya o el de La Molina, suficientment coneguts com a música tradicional), però que no constitueixen una manifestació genèrica del món de les muntanyes d’Europa. És molt important situar el Pirineu a Europa.
Altres festivals evidentment constitueixen una mostra, que tenint un valor cultural molt elevat, no constitueixen una mostra del que ha estat la cultura de muntanya d’Europa. Per aquest motiu proposem aquest festival que suposi una manifestació cultural de diversos països des de l’àmbit de les seves àrees de muntanya, des de els Alps, les Dolomites i el Pirineu entre d’altres.
El lloc
Bellver de Cerdanya és una població situada al bell mig del Pirineu Català.
Situat en la cruïlla dels dos eixos mes importants de tràfec de vehicles resta perfectament comunicat, i permet fer una crida al viatger perquè s’aturi i gaudeixi del nostre poble, des del seu l’entorn i de qualsevol activitat que s’hi pugui fer.
La N-260 i la E-9, en la seva derivació cap Andorra fan de Bellver el lloc estratègicament més important del Pirineu.
Bellver és la segona població de Cerdanya per nombre d’habitants, també la segona en extensió territorial i la primera en nombre de poblacions agregades.
Disposa dels mateixos serveis que la capital però a diferent escala. Tant a nivell de serveis privats (El seu centre comercial és molt valorat per la qualitat dels productes i la facilitat d’accés i aparcament) com pels serveis públics (CAP, Residència de la gent gran, llar d’infants, escola, bombers, jutjat de pau, centre cívic sociocultural, biblioteca, local jove, entre d’altres).
Bellver disposa d’un entorn i uns recursos extraordinaris en relació amb altres nuclis de magnitud similar.
En primer lloc d’un entorn natural on els contrastos són absolutament variats entre els paisatges de la baga i els de la Solana o be els de la plana amb els seus boscos de ribera, amb gran nombre de punts d’observació paisatgística.
La fauna i la flora no en poden restar aliens a aquesta riquesa paisatgística.
El gran nombre d’itineraris senyalitzats permeten la pràctica del senderisme a escala humana per l’orografia que ens envolta.
Un entorn cultural amb una arquitectura religiosa basada en el romànic de primer ordre, amb un gran nombre d’esglésies que ens poden traslladar al romànic primitiu i rural com a cap altre lloc de Catalunya.
Aquest entorn cultural es veu completat pel Barri Vell de Bellver que ens pot situar en el Bellver medieval, amb la plaça porxada i els carrerons i places que l’envolten fins arribar a la muralla de Bellver. Sempre sense oblidar els refugis i altres elements d’interès.
Però Bellver es molt més que tot això.
Bellver es cada un dels 18 poblets que el conformen i l'envolten, i que són mereixedors de la vostra visita. Des dels situats més propers a la plana (Riu de Santa Maria, Pi, Baltarga, Beders, Bor, Pedra, Talló, Olià, Santa Eugènia o Vilella), altres a mitja alçada com Nas, Cortariu, Nèfol, Santa Magdalena. I els més encimbellats, com Talltendre, Cortàs, Éller i Ordèn, la major part d'ells amb les seves esglesioles romàniques que constitueixen la major mostra d'arquitectura de la comarca o cadascuna de les masies que s'escampen per el seu territori (Misserpí, cal Manxot, Anes, cal Codolet, la torre de Cadell i Sant Martí dels Castells)
Disposa dels espais necessaris per encabir qualsevol manifestació del ordre de la que proposem. Amb nombrosos escenaris naturals com el Jardí de ca les Monges, la Plaça Major, el Parc de Bellver, la Plaça Bécquer o escenaris tancats com l’auditori del Centre cívic, el poliesportiu, el Centre de Talló i l’edifici de Ca les Monges.
Les dates
Amb la voluntat de que aquest esdeveniment es convertís en un nexe d’unió entre la gent del món rural i la gent de ciutat, i que sigui una manifestació cultural de primer ordre amb la repercussió mediàtica i de públic que es mereix considerem que la millor època per celebrar-lo és el mes d’agost, i concretament a partir del dia 10 d’agost, dia de Sant Llorenç, data molt assenyalada a Bellver de Cerdanya i a tota la comarca, com diada de celebració de la Fira que porta el seu nom, el que ja suposa una assistència de públic molt important garantida.
Són milers les persones que cada 10 d’agost es donen cita a la Plaça Major de Bellver i als carrerons adjacents per gaudir de la millor mostra de productes artesans del Pirineu.
Per tant creiem que aquesta data es la data idònia per iniciar aquesta trobada de música de les muntanyes d’Europa.
La promoció dels actes està totalment garantida per l’època de l’any en que ens trobarem, amb molta assistència de gent.
Tanmateix, una setmana abans, el barri Vell de Bellver es escenari de la celebració de la fira d’arts i oficis, també amb molt públic.
Tanmateix i per el caràcter pirinenc que es vol donar a aquest festival, es preveu la seva promoció per les principals poblacions del Pirineu (Sort, La Seu d’Urgell, Puigcerdà, i altres capitals) en els dies previs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada