Participants 2016

Komred
(Alvèrnia/França)
   

Música i dansa tradicional francesa

Komred és un grup format per cinc músics joves que junts, ens descobreixen la música antiga i la dansa tradicional. Sempre al servei de la ballarina, l’impecable treball d’arranjament musical permet una rica organització del treball sonor i ens ofereix un extens repertori de sons de diferents instruments. Les Bourrées (dansa tradicional francesa), juntament amb altres melodies tradicionals, son interpretades amb precisió mecànica, però al mateix temps plenes de colors i ben estructurades, tot respectant l’estil pròpi d’aquest gènere, amb les seves frases i cadències. Tanmateix, aporten a aquest ric repertori de música popular les seves pròpies composicions, proposant-nos així un ball alvernès enèrgic i vibrant, tenint com a fil conductor la bourrée de tres temps.

La Clémence, la Matilde, l’Antoine, el Cyril i el Loïc, decideixen l’any 2003 formar el seu pròpi grup i trobar-se musicalment parlant en petit comitè o com ells els agrada dir, en Komred.
Intèrprets:
Antoine Cognet: banjo tenor, guitarra
Clémence Cognet: violí, percussió amb peus
Cyril Etienne: clarinet
Loïc Etienne: acordió diatònic
Mathilde Karvaix: clarinet, veu



Enllaços d'interés:

Marcel·lí Bayer

(Barcelona/Catalunya)




Solo vents

El saxofonista i clarinetista català Marcel·lí Bayer (Barcelona, 1982), interpreta en solitari un repertori basat en improvisacions lliures i peces extretes de "1680", el seu últim disc, que fou enregistrat en una ermita romànica de la Catalunya Central.

Com a sideman, en Marcel·lí participa activament en projectes com la Free Spirits Big Band de David Mengual, Ivo Sans convida..., Martín Leiton's Poetry of Sound, Bindu, Arnau Obiols Libèrrim, Os Meus Shorts i també col·labora regularment amb Seward.





Enllaços d'interés:

Tre Martelli

(Alessandria / Piemont / Itàlia)


Música popular piemontesa

El grup Tre Martelli és l’emanació musical de l’associació cultural Trata Birata, dedicada en cos i ànima a l’estudi, a la documentació i a la difusió de la cultura popular piemontesa des de 1977. La cura en les seves investigacions en l’àmbit de la música popular del Piemont, la meticulositat dels seus estudis i la maduresa de la seva fase creativa, han fet guanyar al conjunt un gran reconeixement internacional. Els nombrosos concerts que Tre Martelli (Els Tres Martells) duen a terme arreu del territori europeu, juntament amb la seva discografia, han sigut molt ben rebuts pels crítics especialitzats de tot el món amb un consens general d’estima i benvinguda.

Intèrprets:
Renzo Ceroni: contrabaix, guitarra
Enzo G. Conti: acordió diatònica
Paolo Dall’Ara: sac de gemecs, flauta dolça, piffero, percusió
Elisabetta Gagliardi: veu
Matteo Dorigo: viola de roda
Vincenzo "Chacho" Marchelli: veu
Andrea Sibilio: violí, viola, mandolina, veu
Betti Zambruno: veu




Enllaços d'interès:

http://www.tremartelli.it/

Artur Blasco: "Cançons de captaires, ermitans i d'altra gent de pas"

(Arsèguel, Catalunya)


Rabequet

El rabequet és un instrument cordòfon que procedeix d'antigues cultures de l'Àsia Central. Sembla ser que va arribar al nostre Pirineu a partir del segle XI gràcies als moviments de transhumància que passaven pels principals monestirs amb grans ramats com Poblet, Santes Creus o Cuixà.

A través dels seus estudis i treballs de recerca sobre la cançó tradicional del pirineu, Artur Blasco ha emprés un procés de recuperació del rabequet, paradigma del minimalisme instrumental tant per la seva estructura configurativa com per les seves possibilitats interpretatives.

Orquestrina Trama

(Alt Urgell i Cerdanya / Catalunya)
Fotografia de Jan Tomàs Armengol
Música dels Pirineus

L’Orquestrina Trama neix l'estiu del  2013 entre la Cerdanya i l’Alt Urgell dins el marc del Festival Trama. Els membres d’aquesta formació som un grup de joves fortament vinculats a la música i la cultura tradicional dels Pirineus.
Inspirats en les músiques de ball que sonaven temps enrere a les places dels pobles d’arreu dels Pirineus (des del País Basc fins a Occitània) fem ballar els que ens escolten, tot donant un aire fresc i jovenívol a aquesta música ancestral.

Enguany al Festival Trama presentem el nostre primer treball discogràfic: “Paralolop”(ICÀRIA 2016). Ho farem fent un concert ple de sorpreses amb la col·laboració d’amics músics i ballarins fent una festa ballable amb una posada en escena especial.

Intèrprets:
Ivan Caro: flabiol i gralla
Núria Llobet: violí i veu
Ivan Garriga: violí
Boris Pi: percussió
Marc Figuerola: contrabaix
Liv Hallum: acordió diatònic



Enllaços d'interès:

https://www.youtube.com/watch?v=9B4ux0UZSWI




Marc Egea

(Barcelona / Catalunya)


Viola de roda

Marc Egea és un artista tot terreny i multidisciplinari. En la seva dilatada trajectòria musical ha passat per la composició per dansa, orquestra de cambra, banda simfònica, cobla, així com per obres teatrals, poesia, etc.


Inicia la seva carrera com a músic professional l’any 1992 amb el trio Músics de Safeu. Col·laborà com a intèrpret en enregistraments de diverses formacions i artistes internacionals del món de la música tradicional, ètnica i experimental. És ex-membre de El Pont d'Arcalís, un dels grups de folk més prestigiosos d’Europa, amb qui ha enregistrat quatre CD’s.


Enllaços d'interès:

Blog: http://marcusegea.blogspot.com.es/

https://www.youtube.com/watch?v=7ifBj7UGr54


Escola Folk del Pirineu 

(Alt Urgell i Cerdanya)


L’Escola Folk del Pirineu que aquest curs 2014-2015 ha comptat amb la participació de  420 alumnes de l’Alt Urgell, Berguedà, Cerdanya, Pallars Jussà i Pallars Sobirà us presenta una mostra d’una vintena d’alumnes d’acordió diatònic de l’Alt Urgell i Cerdanya, entre els 7 i els divuit anys al costat de les professores Liv Hallum, Martine Lambregtsi Laura Yàñez.
També comptarem amb la participació del grup instrumental de canyes, flabiols i percussions que s’ha estrenat a l’Escola Folk i ens interpretarà 4  dels temes treballats durant el curs.

http://escolafolk.wix.com/canal-baridana#!activitats/c1ndu


Driana

(Països Catalans)


Cant polifònic

Driana és un grup vocal mixt de cant polifònic format el mes de març de 2015 amb el propòsit de treballar un repertori referenciat a l’Empordà, extret de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. L’objectiu d’aquest treball ha estat transformar les cançons escollides —totes elles interpretades monòdicament en la recerca original— en versions polifòniques, seguint procediments habituals i tradicionals a tota l’àrea pirinencomediterrània. El resultat és un programa de concert que dóna mostra d’una part del corpus total del projecte que anomenem Projecte (R)obert i de les noves possibilitats expressives que el cançoner tradicional ofereix. A l’hora del concert, amb una interpretació sòbria però emotivament intensa, el grup transmet amb autenticitat i calidesa els continguts i els sentiments que cada cançó transporta, fent passar al públic una molt bona estona.

Intèrprets:
Eva Queralt
Muntsa Fernàndez
Núria Puertas
Amadeu Andrés
Ramon Manent


Christian Wallumrod Ensemble


(Noruega)



Música noruega

En Christian Wallumrod va començar la seva carrera de músic i compositor el 1992, i es considerat avui dia un dels musics noruecs més notables i influents de la seva generació.

El seu disc de debut, No Birch, va ser el tret de sortida d’una etapa prolífica en quant a treballs musicals, sobretot amb el grup Christian Wallumrod Ensemble, tots de notable ressò i crítiques més que positives. L’últim treball del grup, Outstairs, ha estat premiat amb el Grammy noruec (Spellmannsprisen 2013). Més enllà de liderar la Christian Wallumrod Ensembel (CWE), també col·labora activament amb el grup d’improvisació franconoruec Dans Les Arbres (DLA).


A més del treball musical en grups i com a solista, també ha escrit peces per grups de cambra petits com BIT20, Hakon Stene, Barolo, etc.

Intèrprets:
Christian Wallumrød: piano, harmònica
Eivind Lønning: trompeta
Espen Reinertsen: saxòfon tenor
Tove Törngren: violoncel
Per Oddvar Johansen: percussió, vibràfon


Enllaços d'interès:

christianwallumrod.com


Orquestra Rufaca

(Catalunya)


Jazz

Rufaca Folk Jazz Orchestra neix de l’encreuament de dos móns: la música tradicional pirinenca i el jazz. Hem volgut adaptar per a big band i secció folk les tonades ancestrals de les comarques del Pirineu català, tot respectant-ne l’essència però vestint-les amb els colors i les harmonies pròpies del gènere de la big band.

Per fer-ho, hem aplegat una banda de músics joves de l’Alt Urgell i la Cerdanya, especialistes en instruments propis de la zona i professors de l’Escola Folk del Pirineu, amb una big band integrada per graduats i joves professors dels conservatoris superiors de jazz de Barcelona. Hem afegit, a
més, la veu de la Joana Gomila, graduada en Cant Jazz al Superior del Liceu i molt familiaritzada amb la música popular de la seva terra, Mallorca. El nexe entre tots dos mons és el Sergi Vergés, professor d’Arranjaments de Jazz al Superior del Liceu i un dels arranjadors de big band més reputats del país, i alhora professor de l’Escola Folk del Pirineu i veí d’Arsèguel, al Baridà (Lleida).

Us proposem, doncs, un viatge per les cançons dels nostres padrins i padrines. Cançons guarnides amb nous sons i harmonies però plenes d’amor i respecte per la música d’arrel.

Intèrprets:
Sergi Vergés: arranjaments i direcció
Joana Gomila: veu
Gabriel Amargant: saxo
Joan Mas: saxo
Lluc Casares: saxo
César del Val: saxo
Marcel·lí Bayer: saxo
Pep Grau: trompeta
Joan Mar: trompeta
Pol Olmedes: trompeta
Òscar Latorre: trompeta
Josep Tutusaus "Tutu": trombó
Albert Costa: trombó
Edgar Gómez: trombó
Darío García: trombó
Iago Aguado: guitarra
Joan Claver: piano
Pau Sala: contrabaix
Roger Gutiérrez: bateria
Arnau Obiols: bateria
José Carlos Cubas: percussió


La Tupina

(Alt Urgell/Catalunya)


Erika Weigand i Josep "Pepón" Vilarrubla són de la comarca de l’Alt Urgell, Pirineu català.

La seva relació amb l’acordió diatònic i la música tradicional catalana comença ja a la seva infantesa, de mà de Pep Lizandra i Georgina Fàbregas. Han participat al llarg de la seva trajectòria en varis projectes juntament amb diferents músics del folk català, com són: el mestre dansaire Pep Lizandra i el violinista Elias Porter, de la formació "La Sunsoni", amb els qui col·laboren eventualment. També han col·laborat amb els acordionistes Marc del Pino, Carles Belda, Joan Garriga i Georgina Fàbregas.



Actualment són membres de la formació R.O.T., amb la qual experimenten amb música de creació pròpia, fusionant el folk amb nous ritmes i harmonies modernes. A partir de la creació del grup l’any 2012, sorgeixen altres formats: com a duet "La Tupina", actuen a la Trobada d'Acordionistes d'Arsèguel 2014, i també, el mateix any, dins el "Carrefour Mondial de l’Accordéon" de Montmagny, Quebec (Canadà).



També com a trio: Pepón a l’acordió, Erika a la flauta travessera, i el guitarrista Kike Pérez (membres de R.O.T.), actuen a la Trobada d'Acordionistes d'Arsèguel 2015. Avui dia tots dos són alumnes al Taller de Músics de Barcelona. Al llarg del seu aprenentatge han rebut influències d’acordionistes com Carles Belda, Cati Plana, Marc del Pino, PerePau Ximenis, Joseba Tapia o el colombià Antonio Rivas.



Intèrprets:

Erika Weigand: acordió

Josep "Pepon" Vilarrubla: acordió






Duo Bourry/Rouch


(França)



Música Tradicional francesa

Tots dos amants de la música tradicional, en Michael i en Pierre, es van conèixer fa encara no un any a l'escola de música de Sant-Girons en Couserans, on ensenyen violí, gaita, oboè i acordió.

En Michaël Bourry ha desenvolupat una passió per la música gascona sobre la qual se'n ha impregnat, n'ha fet recerca i l'ha entès des de la vessant artística com etnomusicològica. Alternant una pràctica regular del bals tradicional com a músic i la recerca de les arrels d'aquesta música mitjançant la col·lecció de documents, ha forjat un espai musical que va deixant madurar amb la pràctica en grups i projectes musicals en els que participa. L'ensenyament del violí i les danses gascones també li permeten aprofundir en aquest món..

Pierre Rouch, luthier d'oboès i gaita, és especialista en l'instrumentarium del Pirineu. Va dirigir la investigació sobre instruments antics i també va treballar en la construcció d'instruments adequats a la música moderna.
Des de fa vint anys, va participar en diferents projectes musicals: Gadalzen, Mosaica, Matta Rouch, Ja Podes Creir...


Aquests dos músics ofereixen un viatge musical a través dels Pirineus, al País Basc a Catalunya.


Intèrprets:
Michaël Bourry: violí
Pierre Rouch: vent fusta


Marcel Casellas Trio

(Catalunya)






Cançó Popular

Marcel Casellas s'acompanya de dos amics, instrumentistes de reconeguda trajectòria amb els quals ha impulsat nombroses propostes musicals que, partint del llegat de la nostra música tradicional i mediterràmia, exploren la improvisació i la recreació de la cançó tradicional i els gèneres de ball més genuints dels Paisos Catalans.
Les experiències amb grups com Transardània, Quintet Fibonacci o la Cobla Catalana dels Sons Essencials (aquest darrer, d'extraordinària vigència en l'actualitat) són el punt de partida per l'espectacle que ens ofereix el trio. Un espectacle que, passant per la glosa, travessa la corda fluixa que va de la taverna a una peculiar cava de jazz d'arrel catalana.

Intèrprets:
Marcel Casellas: contrabaix, veu i glosa
Toni Rocosa: clarinet, tenora i cors
Alfons Rojo: guitarra i cors

Trio Urbaïla

(Pirineus Atlàntics)


Percussió d'escultures sonores

Escolta les pulsacions de la saba al cor de l'arbre, el balanceig i el tremolar de les branques per les carícies del vent, la vibració de la terra sota el galop dels cavalls... Són en aquests camins geopoètics on es creuen quatre artistes. La veu de Benat Achiary fa de nexe entre el cel i la terra tot ajuntant-se amb la percussió de les inèdites escultures sonores de la Patricia Chatelain, en José Le Piez i en Julien Achiary. La seva música és improvisada, una lliure comunió dels elements.

Intèrprets:
Benat Achiary: veu i percussió
Patricia Châtelain: acariciadora d'arbres
José Le Piez: acariciador d'arbres
Julen Achiary: batería


Enllaços d'interés:

http://www.arbrasson.com/



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada